dimarts, 31 de gener de 2012

Pujada al Bassegoda en homenatje a Cisquet Serra i Pujolar i a tots/es les lluitadores catalanes


Dijous passat, dia 26 de Gener, va ser un dia més per homenatjar la memòria de tots aquells i aquelles que moriren combatent per assolir l’alliberament de la seva terra.
El 26 de Gener és el dia del combatent català, ja que un 26 de Gener de fa 371 anys les tropes catalanes van derrotar l’exèrcit de Felip IV de castella en un dels espisodis més recordats de la guerra des segadors. Aquesta diada també concideix amb l’aniversari de l’assessinat, en mans de la policia espanyola, d’un heroi del nostre temps, Martí Marcó, militant de l’organització armada Terra lliure, que va morir per ésser amatrellat per les forçes represives, quan viatjava dins un coxte amb dos militants més, que es disposaven a dur a terme una acció armada.
Avui, volem homenatjar a tots els catalans que lluitaren i moriren lluitant, però volem retre un especial reconeixement a en Cisquet, o Francsesc Serrat i Pujolar, un maquí Olotí, membre de la guerrilla del PSUC.
Per això ens trobem aquí dalt, al Bassegoda, muntanya altgarrotxina agermanada terrenalment amb en Cisquet i d’altres maquis, que utilitzaren aquestes terres aspres per combatre el feixisme.

En Cisquet teina 15 anys quan abandonà la seva ciutat natal, Olot, per causa de l’ocupació franquista, i es traslladà a França, on desenvolupà una intensa vida de guerriller dins dels grups de resistència de l’ocupació alemanya.
Més endevant, en Cisquet fou responsable  polític i combatent de la Joventut Socialista Unificada, i participà en accions importants com l’assalt a Foix i l’operació de la Vall d’Aran.
Quan va aconseguir formar part d’un dels grups d’infiltarció a l’interior de Catalunya va estar visquen clandestinament en diversos indrets dels principat, però gran part del temps el passà refugiat en aquesta zona de l’Alta Garrotxa, on sobrevisqué en condicions climàtiques realment adverses.
Finalment, durant una estada a Barcelona, ell i el seu camarada Arévalo foren condemnats a la pena capital.
Finalment vull remarcar unes paraules extretes de fons fiables que afirmen que en Cisquet, el dia abans de l’execució va dir que se sentia feliç de lliurar la vida pels ideals que l’havien guiat, que la mort no li feia por, i que no es penedia de res.
Arribada l’hora de l’afusellament, tant ell com Arévalo, demanaren que els fossin tapats els ulls, i en escoltar la veu de “apunten” començaren a caminar, a poc a poc, cap a l’escamot que havia d’abatre’ls.