dimecres, 24 de març de 2010

La lluita antiterrorista, la repressió i el deliri del control social

A Olot, que és terra de bombers, ens vam llevar el passat 20 de març amb una notícia que ens va fer riure i alhora ràbia. Els cossos policials i tot l'entramat de la lluita antiterrorista francesa i espanyola han d'abaixar el cap perquè els perillosos terroristes i caps d'ETA que visiblement anaven a comprar al supermercat han resultat ser 5 bombers catalans que estaven de vacances.

Espanya i França unides per aixafar la llibertat dels pobles i també per provocar jornades de ridícul com aquest; certament tot plegat és còmic i seria normal prendre'ns-ho com una anècdota més dels nostres veïns i ocupants. Però no ens podem quedar en l'anàlisi superficial, el control social sobre el total de la població ha augmentat fins a límits que ni Orwell podria haver imaginat: les càmeres “per la nostra seguretat” arreu de les ciutats i universitats catalanes, els controls policials “per la nostra seguretat” a aeroports, manifestacions a Barcelona il·legalitzades i reprimides amb violència i un llarg etcètera de situacions en què la societat viu assetjada per les forces policials.Però els qui sofrim més aquests atacs sóm els col·lectius que l'Estat ha considerat “perillosos”, curiosament també “per la nostra seguretat”. Immigrants que amb prou feines tenen per menjar són un dels col·lectius més perseguits, prostitutes que en molts casos es veuen esclavitzades per proxenetes i a sobre són identificades al carrer com si fossin delinqüents, mentre els vertaders culpables se'n van a negociar altra vegada amb la policia i els polítics de torn. I, com no podia ser d'altra manera, ens veiem sotmesos a la repressió estatal tots aquells que dediquem més esforços en canviar aquest sistema injust.
 Tot just fa uns dies sortia al carrer Amadeu Casellas, el propi alcalde va comprovar que l'Amadeu portava 8 anys a presó més dels que l'havien condemnat i ni tan sols una disculpa pública. Mentrestant, Roldán surt de presó havent complert la meitat de la condemna, Fèlix Millet o la senyora Munar no entren ni tan sols a presó mentre centenars de presos polítics resten tancats a les presons espanyoles pel sol fet de tenir unes idees que el sistema considera perilloses. Convidem a Espanya i França a ensenyar el costat que sempre oculten, aquell que tanca a presons els lluitadors i deixa en llibertat els delinqüents de la classe empresarial i política.

Per això cal continuar lluitant per la transformació de la nostra societat cap un sistema molt més just i igualitari, cal seguir lluitant per les nostres llibertats individuals i col·lectives i també cal resistir els atacs d'Espanya i França que procuren evitar que avancem cap a la nostra llibertat.

Visca la Terra!


Assamblea de Maulets de la Garrotxa.

--