El valent poble de Veneçuela s’enfronta
avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la
llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael
Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el
van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l’han continuat
referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg
d’aquests 14 anys.
Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar
l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant:
sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest
sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de
Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que
començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre
l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder
Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les
mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i
batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de
l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i
allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del
seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11
d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport
del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat
de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.
Però la Revolució Bolivariana no la fa
una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que
lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l’atura.
És un procés imparable de construcció socialista, de transformació
democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de
consciència col•lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la
resta del continent llatinoamericà.
No tenim cap dubte que la mort del
Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme.
Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i
processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani
de la màxima participació política, que posi cada parcel•la de decisió
en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el
llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista,
retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels
darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un
model de veritable justícia social i econòmica.
Alhora, sabem que l’assetjament polític i
mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà
augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll
de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión,
l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les
fites assolides en el camp de la sanitat, l’educació, la inclusió
social, la participació política, la sobirania popular, econòmica,
alimentària i energètica d’aquests 14 anys de transformació democràtica.
Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem
l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador
sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre
ha tingut.
Des de l’Esquerra Independentista, volem
reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern
bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la
base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les
concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa
de la sobirania nacional de Veneçuela.
Els imperialistes -empresaris, governs,
mitjans- es freguen les mans ingenus, apel•lant a una “transició” que,
malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista.
Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de
llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes
populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.
Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.
Visca la Revolució Bolivariana!
Visca la Pàtria lliure i socialista!
Arran