A Pompeia, ciutat romana destruida pel Vesuvi l'any 79 d.C., s’hi trobaren unes pintades a través de les quals s'han esbrinat algunes coses de la vida quotidiana: la política i les eleccions, l’amor, la crítica envejosa, etc. Per tant podem afirmar que almenys fa dos mil anys que la humanitat utilitza les parets públiques com a via per expressar determinades idees polítiques i sentiments. Que a Olot s'hi fan pintades no és nou, hom està acostumat a veure pels carrers un reguitzell incomptable d'autògrafs, amb aspiracions artístiques, i dia darrera dia se'n veuen aparèixer tot emplenant parets i aparadors dels carrers de les ciutats sense cap mena d’objectiu, simplement dir - ei! garrotxins/es sóc aquí -, i malgrat la quantitat d’autògrafs no ha aparegut mai una notícia amb la finalitat de criminalitzar-les . Quan a Olot, amb una plataforma feixista representada a l'ajuntament, apareixen esvàstiques i símbols feixistes no només no s’esborren amb la mateixa celeritat que les de símbol contrari, sinó que tampoc apareixen a les notícies dels setmanaris de la comarca. Ara ve, quan a Olot apareixen unes pintades de caire independentista, vertader sentiment imperant a la comarca, se’n fa avia de criminalitzar-les, pel gran perill que representa el mimetisme social que podria succeir-se'n. Evidentment no són unes pintades del tot injustificables ja que som un país frustat, però no vençut, i entenem que aquestes "bretolades" serveixen per expressar un sentiment, en aquest cas sobre la crisis, intentant fer veure als ciutadans que a sobre que els bancs han causat la crisi, els governs estatals promouen injeccions de capital públic, és a dir utilitzen els impostos dels contribuents per a evitar la caiguda anunciada de les grans potències financeres. Per tant s'intenta demostrar als ciutadants la gravetat de la situació, a més tots sabem que una petita notícia absurda en contra d'aquestes pintades no faran callar les parets, i és que només callaran quan la Terra sigui lliure. Per tant nosaltres seguim animant als joves a continuar amb la lluita al carrer, ja que si els polítics no fan res per canviar la situació nosaltres no seguirem el seu model, nosaltres ens mourem i ens queixarem, és més, no pararem fins a canviar-la.
Assamblea de Maulets de la Garrotxa
