Al marge de la inconstitucionalitat del punt per la discriminació per idees i/o per creença religiosa, aquest pseudoanex, "així com aquelles que, sense ser-ho explícitament, tinguin la mateixa finalitat", creiem que només respon a la necessitat, del consistori, de dotar-se d'un instrument polític, que a mode de filtre subjectiu, puga donat el cas, dir qui té dret a tenir barraca i qui no en té, castigant així, aquelles entitats que políticament no s'ajustin, als "bons paràmetres" de l'ajuntament. Durant anys maulets vam plantejar diferents models, tots partint de la base que totes les entitats d'Olot tenen dret a barraca, i que l'obertura cap un nou model suposaria reflectir en un espai, el gran grau d'associacionisme olotí, permeten d'una banda, donar a conèixer les entitats, obrir nous espais amb cabuda per a tothom, convertí les barraques en un espai plural i permetre, clar està, l'accés a totes les entitats a font d'ingressos important. Pot semblar una tasca massa imponent, però el cert és que, si en d'altres poblacions podem arribar a contar-hi més de cinquanta barraques, perquè a Olot ha de suposar un problema tenir-ne deu, quinze, vint o trenta, per exemple.
Entenem doncs, que aquesta normativa respon a la necessitat de dotar-se d'un blindatge per a dificultar, sobretot, l'accés a una font d'ingressos a aquelles entitats, diguem-ne, "subversives". L'extrem més greu, en l'aplicació d'aquesta ordenança, potser el trobem quan fa uns anys a un company de militància li demanaven gairebé sis anys de presó. La conseqüent campanya de solidaritat que s'engegà davant tal despropòsit, suposava, per a una entitat juvenil com Maulets, un enorme esforç, tant econòmic com personal, i malgrat totes les mostres de suport i solidaritat rebudes de tots els racons del país, i ser-ne conscients, els responsables de l'adjudicació de barraques denegaran a maulets el dret ha accedir a una barraca, ni la de rentar gots. Així doncs, emparant-se còmodament al punt ja esmentat, es negava la solidaritat al militant, al veí. Per sort aquell any, la solidaritat ens va arribar de la comissió de barraques de Banyoles, que incomplint la seva pròpia normativa, va cedir la barraca de rentar gots, a maulets de la Garrotxa. Gràcies altre cop. I enguany, malgrat l'aparent renovació no ha deixat de sorprendre'ns el manteniment del punt 2 "b", perpetuant-ne així la discriminació.
Aquesta normativa és doncs, un instrument polític, i també una eina de control social , un instrument polític per mirar d' evitar que les entitats que s'escapen del control municipal obtinguin mitjans i recursos, i és una eina de control social ja que per accedir a tenir barraca, cal acatar "el bon fer" que s'ens suggereixi. Be i tot això, ens sorprèn que passi en un moment en que els mitjans de comunicació parlen de la desafecció de la societat envers la política, i l' aparent preocupació que això desperta en els polítics, ja que queda demostrat que a la practica, el que més interessa als polítics no son joves polititzats, sinó domesticats. Amb aquesta normativa queda clar que a Olot les inquietuds polítiques es castiguen.
Malgrat aquest punt negre de les festes, des de Maulets Garrotxa no podem deixar de dir, de donar les gràcies i felicitar als centenars de persones que treballen per a les festes. Gràcies a aquests centenars, potser milers d'olotins/es, Olot té una de les festes més populars del país, i això és un fet objectiu i innegable, i que, com a olotins ens omple d'orgull. Més del 70% de les activitats són dutes a terme per les associacions, i totes, són activitats obertes i que només busquen que hom gaudeixi i trobi el seu espai a les festes del Tura. Volem donar, doncs, les gràcies a tota aquesta gent per fer-nos gaudir de les festes, i des d'aquí desitgem que hom les gaudeixi com nosaltres les gaudirem.
Festa sí Lluita també.
